Disseny i funcionament

Definició de cas

El Projecte PISCIS inclou a tots els individus majors de 16 anys, amb serologia confirmada positiva del VIH, que són visitats per primera vegada en els hospitals participants en l’estudi a partir de l’1 de gener de 1998. Tots els subjectes infectats pel VIH que compleixen aquests criteris s’inclouen independentment de l’estadi de la seva infecció. Es realitza el seguiment dels pacients en unitats especialitzades o consultes externes seguint el protocol clínic assistencial habitual per a aquests pacients, normalment amb visites cada 3-6 mesos.

Reclutament i seguiment

Les dades demogràfiques i clíniques específiques es registren a l’inici del reclutament de la cohort, com la data de naixement, sexe i província de naixement; variables socioeconòmiques com la situació laboral, formació acadèmica i província de residència; variables epidemiològiques com el grup de transmissió, data de primera serologia positiva per VIH, data coneguda de l’última serologia negativa per VIH, any probable d’infecció i tractament antiretroviral previ; variables clíniques com les malalties definitòries de sida i altres relacionades; variables de tractament, com la quimioprofilaxi de les infeccions oportunistes, tractaments antiretrovirals, efectes adversos del TAR i test de resistències als antiretrovirals; variables biològiques com el recompte i percentatge de limfòcits CD4 i CD8, càrrega viral del VIH en plasma, serologia per al virus de l’hepatitis B (VHB) i virus de l’hepatitis C (VHC).

A cada visita de seguiment, el metge informa sobre els següents esdeveniments: malalties oportunistes de la infecció per VIH, coinfecció amb ITS o virus hepatitis B o C i/o gestació, així com vacunació per al VHB i pneumococ.

En el registre i a cada visita de seguiment, es recull un espectre d’anàlisi de laboratori (tots ells pertanyents a l’estàndard d’atenció d’un pacient VIH-positiu). Qualsevol resultat relacionat amb els recomptes de cèl·lules CD3, CD4 i CD8 i la càrrega viral plasmàtica es notifiquen, i en cas de virèmia indetectable, el límit de detecció de l’anàlisi donat.

Es recullen dades a l’alta com: reactivitat cutània a la tuberculina, marcadors d’hepatitis B, serologia per toxoplasma jirovecii, citomegalovirus i sífilis. Es registra a més anticossos contra l’hepatitis C i marcadors d’infecció activa.

Els medicaments es registren a la base de dades si es relacionen amb un dels següents, tractament antiretroviral (ART), tractament profilàctic contra la pneumònia per pneumocystis i toxoplasmosi, tractament sistèmic d’infeccions fúngiques, tractament curatiu o profilàctic d’infeccions per micobacteris i tractament de malalties virals diferents del VIH. Per al tractament antiretroviral, efectes adversos i test de resistències.

Per als participants perduts de seguiment, es documenta l’última data en que es coneixia que estava viu. Per als pacients que han mort, la unitat de VIH indica data de la mort a través del creuament amb la base de dades de l’INDEF i la causa de la mort a través de l’encreuament amb l’Instituto Nacional de Estadística. La causa de la mort es codifica amb l’ICD-9. Aquests encreuaments es realitzen cada dos anys.

Totes aquestes dades estan registrades en una base de dades central anònima, anomenada base de dades del mínim comú de dades (MCD). L’identificador personal únic identifica tota la informació de cada pacient que es registra.

Controls de qualitat

Actualment els controls de qualitat de la informació rebuda es duen a terme en cada enviament de dades, per cada centre participant. Periòdicament es revisa tota la informació rebuda de manera acumulada, ja que es poden trobar canvis en la informació que es rep quan es recupera de manera retrospectiva de les bases de dades de cada unitat de VIH dels hospitals participants en la cohort. El control de qualitat es basa en un total de 184 consultes que comprenen des de la comprovació de valors erronis, valors fora de rang de codificació o d’intervals, comprovació d’informació incongruent i el grau d’emplenament per a totes les variables del protocol d’enviament, fins a querys que validen la coherència clínica de la informació.

Amb els resultats d’aquest primer procés s’elaboren informes de la qualitat de les dades rebudes, que permeten una primera anàlisi i valoració individual de la qualitat de la informació per centre. Aquesta  anàlisi s’envia a cada centre perquè l’analitzi i faci les correccions pertinents en les seves bases de dades. Un cop fetes les correccions es fa un nou enviament de la informació al centre coordinador. En aquesta darrera fase es repeteix el procès de traducció i de control de qualitat, generant de nou un informe on queden reflectides les correccions fetes pel centre. Quan tots els centres participants han passat per aquest procés de control de qualitat i cadascuna ha generat una base de dades definitiva, s’unifica la informació en una base de dades relacional amb un identificador personal únic, donant lloc a la base anomenada Mínim comú de dades (MCD).

A part del control de qualitat que es realitza amb cada centre, amb l’objectiu de disminuir la manca d’informació dels pacients que es perden durant el seguiment, els hospitals contrasten de forma periòdica amb altres fonts d’informació, com són les bases de dades hospitalàries i en alguns casos amb el Registre de Sida de Catalunya. L’objectiu del procés de control de qualitat descrit, a més d’assegurar la validesa de la informació, és obtenir un emplenament de les variables superior al 70%.

Ús de les dades

Les dades inicialment s’usen com a font d’informació estratègica per al monitoratge i avaluació de la cobertura i l’accés al diagnòstic i tractament, activitats que formen part dels objectius de la vigilància epidemiològica longitudinal del VIH a Catalunya.

D’altra banda, les dades de PISCIS serveixen per respondre les preguntes pròpies del grup estudi PISCIS o per ser explotades per altres propostes que sorgeixin entre els investigadors del grup.

Els projectes d’investigació que fan servir les dades de la cohort PISCIS han de presentar al comitè executiu un resum de la proposta en un format estructurat i establert pel grup d’estudi PISCIS (Annex III). Aquest comitè executiu es reuneix periòdicament i decideix si es porten a terme o es rebutjen les propostes d’explotació de dades que es presenten.

Perquè una proposta sigui avaluada i aprovada és imprecindible que assenyali clarament els següents aspectes:

  • Identificació d’avantatges i limitacions de l’estudi
  • Cobertura de costos de l’estudi si es requereix finançament extern
  • Productes de divulgació de resultats

Alguns projectes es basen en l’anàlisi de les dades disponibles, mentre que d’altres utilitzen la base de dades per identificar possibles candidats per qüestions de recerca bàsica o estudis clínic-epidemiològics. Per a molts projectes recents s’han de generar dades addicionals, la qual cosa requereix l’acord del comitè executiu.